Gaetano Salvemini

Gaetano Salvemini
	;
Biografia
Naixement	8 setembre 1873 ; Molfetta (Itàlia)
Mort	6 setembre 1957 (83 anys); Sorrento (Itàlia)
Sepultura	Trespiano Cemetery (en)
Diputat del Regne d'Itàlia
	1r desembre 1919 – 7 abril 1921 ; Legislatura: 25ena legislatura del Regne d'Itàlia
Dades personals
Formació	Università degli Studi di Firenze
Activitat
Camp de treball	Història medieval, política, acció política, antifeixisme i història
Lloc de treball	Pisa ; Florència
Ocupació	polític, acadèmic, historiador, historiador de l'edat moderna, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Harvard ; Universitat de Pisa ; Università degli Studi di Firenze
Partit	Partit Socialista Italià
Membre de	Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1939–); Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències
Professors	Pasquale Villari
Família
Cònjuge	Fernande Dauriac (en) ; Giulia Maria Minervini (en)
	Premis (1942) medalla Serena; (1939) membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica ;

Gaetano Salvemini (Molfetta, 8 de setembre de 1873 - Sorrento, 6 de setembre de 1957) fou un polític, historiador i escriptor antifeixista italià. Nascut en una família de recursos modestos, es va convertir en un historiador reconegut, tant a Itàlia com a l'estranger, en particular als Estats Units, després que el règim feixista de Mussolini el forçàs a l'exili.

Inicialment es va relacionar amb el Partit Socialista Italià, després es va adherir a un socialisme humanitari independent, mantenint un compromís amb una reforma política i social radical durant tota la seva vida. Salvemini va oferir un lideratge important als refugiats polítics dels Estats Units. Els seus prolífics escrits van donar forma a les actituds dels responsables polítics dels Estats Units durant i després de la Segona Guerra Mundial. La seva experiència d'exili transatlàntic el va dotar de noves visions i una nova perspectiva per explicar l'auge del feixisme, tot donant forma a la memòria de la guerra i la vida política a Itàlia després de 1945. Va defensar una tercera via entre els comunistes i la democràcia cristiana per a la Itàlia de postguerra.